
AIGUA I RIU
Els rius no només travessen el territori: el modelen, el nodreixen, l’expliquen. L’aigua és el fil conductor de la vida, capaç de transformar paisatges i d’unir-los. En el seu flux hi ha ritme, memòria i futur. Cada rierol que serpenteja parla d’una connexió essencial que ens recorda que tot el que viu, beu.
AL LLARG DELS CURSOS HEU FET MOLTES ACTIVITATS SOBRE L'AIGUA A L'ESCOLA, QUINES RECORDES?
ACTIVITATS QUE RECORDO QUE VAIG FER COM A ALUMNE A L'ESCOLA:
1. Representació del cicle de l'aigua amb murals:
Recordo que quan jo anava a l'escola, una de les activitats que més em va agradar va ser quan vam treballar el cicle de l'aigua. Cada grup de la classe havia de fer un mural on sortissin les diferents fases del cicle: evaporació, condensació, precipitació i acumulació. Ho vam fer amb dibuixos, colors i retallables, i després vam explicar el nostre mural a la resta de companys. Aquesta activitat em va ajudar molt a entendre tot el procés i encara avui ho recordo clarament.
2. Filtració de l'aigua amb materials naturals:
També recordo una activitat que vam fer un any a l'escola per veure com es podia netejar l'aigua. Vam fer un filtre amb una ampolla de plàstic i hi vam posar dins sorra, pedres i cotó. Vam agafar aigua bruta i la vam fer passar pel filtre. Tot i que no va quedar completament neta, es veia molt més clara. A mi em va impactar veure com només amb materials senzills podíem fer que l'aigua es veiés més neta, i vaig aprendre que tractar l'aigua és important abans de fer-la servir.
ACTIVITATS QUE RECORDO QUE HE FET COM A DOCENT EN PRÀCTIQUES:
1. Flotació d'un ou amb aigua salada:
Amb els infants de 5è de primària vam fer una activitat per conèixer què és la densitat i entendre com l'aigua pot tenir una densitat diferent si hi afegim sal. Vam omplir dos gots, un amb aigua i un altre amb aigua i força sal. Després hi vam posar un ou dins de cada got. En un, l'ou s'enfonsava, i en l'altre, flotava. Així vam anar provant amb diferents quantitats de sal fins que vam veure clar que a més sal, més flotava. A través d'aquesta activitat van entendre molt bé què és la densitat.
2. L'aigua com a recurs imprescindible:
Una altra activitat que recordo va ser amb infants de 4t de primària. Vam dedicar unes sessions a treballar la importància de l'aigua. Vam fer activitats diverses dins i fora de l'aula, on es parlava dels usos de l'aigua, dels diferents tipus que hi ha i de com es pot contaminar. També vam reflexionar sobre com podem cuidar-la i quines accions podem fer per estalviar-ne. Va ser una activitat molt vivencial i propera a la seva realitat.
ANOMENA TRES ESPAIS D'AIGUA DOLÇA. PER QUÈ ELS RECORDES?

Estany d'Ivars i Vila-sana
Aquest estany el tinc molt a prop de casa, a només 5 km, i és un lloc al qual hi he anat moltíssimes vegades al llarg de la meva vida. Hi he anat amb els amics amb bicicleta a fer una volta, a berenar amb la família, a fer activitats a l'aire lliure o fins i tot sol, quan vull desconnectar una estona. És un espai on sempre m'hi he sentit molt tranquil i on em sento molt connectat amb la natura. M'agrada perquè em genera calma i pau, i perquè és un lloc que conec molt bé i sempre m'hi he sentit a gust.

Embassament de Sant Llorenç de Montgai
L'embassament de Sant Llorenç de Montgai és un lloc molt especial per mi perquè des de petit que hi vaig amb la meva família i amb amics dels meus pares. Allà hi ha un càmping on hem passat moltes estones junts i que m'ha deixat molts bons records. És un lloc que conec molt bé i sempre que hi torno m'hi sento com a casa. M'encanten les activitats que hi fem, com fer rutes caminant amb unes vistes espectaculars, conèixer gent nova i passar temps de qualitat amb els meus. És un lloc on sempre hi he disfrutat molt.

Ruta dels 7 Gorgs (Girona)
Aquesta ruta la recordo molt bé perquè ja l'he fet tres vegades i cada cop m'ho he passat igual de bé. M'encanta la natura i en aquest lloc sento que hi connecto molt. El fet de caminar envoltat de paisatges increïbles i al mateix temps poder-te banyar en piscines naturals fa que sigui una experiència molt completa. Tot i que està lluny de casa meva, sempre val la pena anar-hi perquè em fa sentir molt feliç i em carrega d'energia positiva. És un lloc que no em canso de visitar i que sempre recordaré.
D'ON PROVÉ L'AIGUA QUE CONSUMIM A LLEIDA?
L'aigua que consumim a la ciutat de Lleida prové principalment del riu Noguera Ribagorçana, a través del canal de Pinyana. Aquesta aigua és captada a l'embassament de Santa Anna i, després de passar per un sistema de tractament, arriba fins als dipòsits de la ciutat, des d'on es reparteix a la major part dels barris. A més d'aquesta font principal, també s'utilitza aigua del canal de Catalunya i Aragó, sobretot durant els mesos de reg, i una petita part del canal d'Urgell, que abasteix zones com els Magraners o el polígon industrial. En alguns casos concrets, com a les indústries o al camp, s'aprofita l'aigua directament dels canals o del riu, segons les necessitats. Tot aquest sistema fa que l'aigua arribi de manera segura i constant als habitatges, les escoles, els comerços i les terres de cultiu de l'entorn de Lleida.
Gràcies a aquesta organització i a les diferents fonts d'aigua disponibles, Lleida pot garantir el subministrament d'aigua potable a tota la població. És important valorar d'on prové aquesta aigua i fer-ne un ús responsable, ja que és un recurs essencial per al nostre dia a dia i pel futur del territori.
PLÀNOL DEL MEU POBLE AMB ELS ELEMENTS BÀSICS DEL CICLE INTEGRAL DE L'AIGUA
A Linyola, l'aigua que fem servir segueix un recorregut que forma part del que s'anomena el cicle integral de l'aigua. Tot comença quan es capta l'aigua, que pot venir de fonts properes com canals o sèquies. Aquesta aigua es tracta perquè sigui potable, és a dir, perquè la puguem beure i fer servir a casa sense problemes. Un cop és neta i segura, es guarda en un dipòsit i després es reparteix per les cases, escoles, negocis i altres llocs del poble a través de la xarxa de tubs.
Quan aquesta aigua ja ha estat utilitzada, per exemple quan ens dutxem, rentem plats o fem servir el vàter, es converteix en aigua bruta. Aquesta aigua no es llença directament a la natura, sinó que passa per una xarxa de clavegueres que la porta fins a l'EDAR de Linyola, que és l'estació on es neteja. Allà es fa un procés per treure'n la brutícia i deixar-la en bones condicions. Finalment, aquesta aigua es torna a deixar anar al medi natural, com ara canals o terres de conreu, sense fer mal al medi ambient. Així es tanca el cicle i l'aigua pot tornar a començar el seu recorregut.

LA TRUITA DE RIU PER FORA I PER DINS

